Quan vaig cursar l'assignatura d'Anàlisi de casos, em va semblar d'allò més útil per a la posterior pràctica professional psicopedagògica. Tot i que va ser un aprenentatge basat en casos hipotètics, crec que vaig adquirir una bona base analítica. Doncs bé, ara amb el Pràcticum II tinc la sort de poder analitzar casos reals, des d'un coneixement força bo.
De les sessions fetes fins ara amb les que he pogut valorar els casos m'estan portant a reconèixer , més enllà de les classificacions habituals de les dificultats d'aprenentatge (capacitats cognitives, ritmes educatius, estils d'aprenentatge...) el reconeixement d'altres factors, de tipus psicosocial, que funcionen com a condicionadors de les necessitats educatives i personals dels joves que participen del projecte. Aquests factors són, per exemple: la inestabilitat emocional, l'historial d'irregularitat en l'escolarització, rebuig cap al centre educatiu, desmotivació vers els aprenentatges, situacions familiars complexes, les relacions interpersonals i grups de referència, la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge,...
L'avaluació psicopedagògica prèvia a l'orientació en els casos de joves en transició ha de tenir en compte aquests factors perquè tenen un alt nivell d'influència en el procés. Cal conèixer tant com es pugui, la realitat de cada jove i per tant, comptar amb la participació d'aquest com a protagonista de la seva pròpia millora.
