CONCLUSIONS

Al llarg del blog he anat treient algunes conclusions al voltant de la professió. Posar en pràctica allò que he après en la teoria m'ha permès corroborar algunes idees al voltant de la tasca psicopedagògica i també desmuntar-ne algunes. El debat engegat a partir dels DAFOs ha estat un dels més enriquidors per l'anàlisi del lloc de pràctiques exhaustiu que hem hagut de fer, i sobretot pels interrogants plantejats per les companyes, que m'han dut a reflexionar sobre alguns aspectes dels quals encara "coixeja" aquesta professió.

Pel que fa a qüestions que donarien encara per debatre molt i que penso que són molt rellevants, en destaco tres que, d'alguna manera, exposo a mode de conclusió:

- La importància del treball col·laboratiu i en xarxa, dels diferents professionals que intervenen amb els joves, i en el qual encara hi ha  camí per fer. I no parlo només dels professionals externs al món més educatiu, sinó també als que estan duent a terme la mateixa tasca des de diferents recursos propis d'educació.

- La limitació del psicopedagog, que treballa des d'un recurs educatiu no formal o informal, d'iniciativa privada o  pública, per a produir canvis en el context educatiu d'ensenyament. Es pot valorar i acompanyar el jove, es pot teballar amb aquest i aconseguir millores significatives, però no es poden valorar les estratègies prèvies a l'APE que se segueixen a l'aula i que  dificulten el procés d'aprenentatge, ja que no es té oportunitat d'observar-ho ni de proposar-hi canvis. Des d'una perspectiva constructivista, la intervenció  hauria de tenir en compte tot el context educatiu del jove, i per tant poder prevenir ja des de l'escola.

- La importància de la diagnosi i d'un bon anàlisi del cas,   partint de totes les informacions possibles (escolar, familiar, psicològica...), del context, de les diferents perspectives disciplinars, i de la vivència del propi jove,  per a poder donar una resposta educativa el més acurada possible a les necessitats de cadascú, i iniciar l'itinerari de TET el més ajustat possible a les necessitats, motivacions, capacitats,...

EL PORTA22

El passat divendres 2 de desembre, com una activitat estraordinària dins les meves pràctiques, vaig participar d'una sessió formativa per a professionals del portal PORTA 22. Es tractava d'ensenyar a professionals que treballen amb joves (tècnics de joventut, de promoció econòmica, informadors juvenils...) com és, per a què serveix, com funciona, què té... el PORTA 22 com a eina per a treballar itineraris formatius i laborals, no només amb joves. És una eina tan complerta, que la sessió de 3 hores ens va oferir només una pinzellada de tot el que té i tot el que es pot fer. Trobo molt interessant tota la secció "PERSONA" com a instrument per a l'orientació i l'acompanyament.

Com que seria massa llarg i complicat de poder-ho plasmar en el blog, us convido a que el xafardejeu, com estic fent jo aquests dies, i hi descobriu tot el que ofereix.

PORTA 22

ELS JOVES QUE NI ESTUDIEN NI TREBALLEN

Ahir al vespre vam poder veure un reportatge al 30 MINUTS (TV3) que precisament parlava de joves en situació de TET, que inicien itineraris formatius-laborals, i que coincideixen amb la majoria d'opinions i comentaris que he pogut sentir desl joves amb qui he estat intervenint durant el que porto del Pràcticum. No hi ha document més valuós que els testimonis i les seves opinions.

Us adjunto l'enllaç per si el voleu visualitzar.

ASSIGNATURES PENDENTS

L'ANÀLISI DEL DAFO

De la matriu DAFO realitzada del meu lloc de pràctiques, en funció del meu Pla de Treball (ja que es podria analitzar el lloc des de moltes perspectives), se'n pot fer la següent anàlisi, dels aspectes més rellevants:

DEBILITATS:

• A nivell psicopedagògic hi ha les limitacions que té el servei en quant a coneixement i capacitat de modificació de les condicions d'aprenentatge en l'àmbit escolar. La proposta per a millorar en aquesta debilitat es troba en les mateixes fortaleses apuntades (estratègia ofensiva) com ara la cada vegada millor coordinació amb els centres educatius. La col·laboració ha de permetre, cada vegada més, tenir certa influència en la reflexió psicopedagògica vers la importància de la prevenció a través d'un context d'aprenentatge que faciliti la integració, redueixi el fracàs escolar, i tingui en compte la ZDP d'aquell alumnat amb menys èxit o amb menys motivació vers l'aprenentatge.
• Pel que fa a les debilitats en quant a flexibilitat horària del servei, el que es pot fer (i en alguna ocasió ja es fa) és canviar l'horari laboral aquell dia en què cal intervenir amb un jove, o la seva família, en horari de tarda, tot facilitant la participació d'aquests, sobretot quan és força limitada i obrint l'acció a altres espais, potser grupals (estratègia de reorientació).

FORTALESES :

• La principal fortalesa rau en saber mantenir i incrementar el valor del treball coordinat, col·laboratiu i sobretot enxarxat, tant dins l'equip, com amb els altres departaments municipals implictas en el treball TET. De la mateixa manera, el saber mantenir aquesta xarxa, també amb serveis externs, sigui qui sigui el professional de referència que hi hagi. Una cultura de treball que demana una transformació, un canvi en les formes i que s'ha de saber assentar.
• Malgrat la saturació de feina del servei i la cada vegada més creixent demanda, poder dedicar temps a la diagnosi, a l'elaboració de l'itinerari personal i treballar a ritme del propi jove, és bàsic per a garantir l'èxit del projecte. De la mateixa manera, no oblidar d'implicar, tant com sigui possible, la família en tot el procés.

AMENACES :

• Les fortaleses destacades ajuden a defensar algunes de les amenaces, com ara les reticències al treball col·laboratiu per part d'alguns serveis externs. La potenciació de la xarxa, ha d'ajudar a procurar el canvi, així com els resultats positius previsibles i contrastables d'aquesta metodologia de treball (estratègies defensives).
•  Pel que fa a l'amenaça dels canvis polítics i el condicionament que això implica en els projectes (no sempre positiu), la defensa ha de venir per una unanimitat de criteri tècnic de l'equip i dels actors que formen la xarxa TET per a donar valor a les accions que s'han fet i s'estan fent (estatègia defensiva i de supervivència).
• I en referència a la derivació d'alumnes per part del centre educatiu amb la visió de la problemàtica centrada exclusivament en el jove, crec que la millor defensa és analitzar els resultats obtinguts després dels itineraris establerts. Es tracta de fer una bona avaluació que posi de rellevància les capacitats del joves quan els recursos, les relacions d'aprenentatge, l'acompanyament... es fan posant en valor i enfortint el jove.

OPORTUNITATS :

• De les oportunitats, només destacar, com a estratègia de supervivència dels projectes i dels professionals, aquesta creixent voluntat de fer convenis i mancomunar serveis entre municipis propers, com a possibilitat real de disposar de recursos formatius (projectes singulars, UECs...), pre-laborals (PQPIs, Cases d'Oficis...) i laborals (plans d'ocupació, per exemple), difícilment assumibles des d'un finançament exclusiu d'un únic municipi petit.

LA MATRIU DAFO

En base al títol del meu projecte de Pràcticum: “PREVENCIÓ DE L’ ABANDONAMENT PREMATUR DELS ESTUDIS.” Intervenció amb joves en situació de vulnerabilitat vers l’itinerari formatiu / laboral, aquest és l'anàlisi de les debilitats, fortaleses, amenaces i o oportunitats que jo he pogut trobar al meu centre de pràctiques.

DEBILITATS	FORTALESES
Dificultats per a analitzar el context d’aprenentatge i desenvolupament escolar, previ a l'abandonament Limitació del marc de la interacció en el desenvolupament de l’aprenentatge, i difícil perspectiva global. Poca influència per al canvi a nivell de la pràctica educativa docent. Poca Flexibilitat horària del servei.  Estructura força rígida en aquest sentit. Invisibilitat d'alguns adolescents i joves. Dependència d'una única professional psicòleg que porti el projecte des de SS.	Equip multidisciplinar. Bon clima de treball i unificació de criteris d’intervenció consensuats. Treball en equip. Reunió setmanal i anàlisi de casos conjunt. Coordinació amb els centres educatius. Es busca al màxim la col·laboració de les escoles i instituts, per tal de compartir objectius. Treball coordinat amb altres serveis: Promoció Econòmica, Pediatria, Joventut, Institut... Estabilitat de l'equip, anys d’experiència i professionalitat reconeguda. Formació permanent del personal, amb inquietuds de saber, innovar... Coneixement exhaustiu de la intervenció social.  Atenció individual setmanal / quinzenal acurada. S’ajusta a cada necessitat específica del jove Es parteix d’un diagnòstic exhaustiu en quant a informació i en quant al temps que s’hi dedica a fer-lo. Es treballa a partir del ritme de jove. Ús de noves tecnologies per a la intervenció Es treballa molt el contacte i la implicació de les famílies.
AMENACES	OPORTUNITATS
Algunes reticències dels serveis i dels departaments per a treballar de forma col·laborativa (CSMIJ, Ensenyament…) Pocs recursos formatius i laborals en el municipi, així com poca oferta formativa postobligatòria Els canvis polítics cada vegada que hi ha eleccions, que condicionen convenis establerts, prioritats, recursos destinats,... Els canvis de professionals referents als centres educatius i a altres serveis externs poden fer variar el nivell de col·laboració. Es depèn massa de la voluntat individual  dels assessors, tutors, orientadors... Derivació d’alguns alumnes per part del centre de manera sistemàtica, sense que el centre intenti fer més canvis a nivell intern. Per tant, es pressuposa que el canvi l’ha de fer només el jove i que, per tant, és ell qui té o ha tingut el problema.	Cada vegada hi ha més treball coordinat amb les escoles i els instituts. I també amb serveis públics com CSMIJ, SBAS… L'institut valora el projecte i cada vegada s'hi implica més. Conveni de col·laboració de l’ajuntament amb municipis veïns per mancomunar serveis per als joves. Alguns ajuts econòmics públics per a pagar el servei de famílies amb necessitats sòcio-econòmiques. Increment de la població infantil i juvenil important en els darrers anys, que ha comportat l’obertura d’una nova escola i d'un nou institut al poble veí. Bona ubicació del servei, de fàcil accés per a tothom, i bona imatge a nivell de poble. Bon funcionament del treball en xarxa i història de treball de la xarxa TET. Subvencions per a la realització de programes com els PQPIs.