L'ANÀLISI DEL DAFO

De la matriu DAFO realitzada del meu lloc de pràctiques, en funció del meu Pla de Treball (ja que es podria analitzar el lloc des de moltes perspectives), se'n pot fer la següent anàlisi, dels aspectes més rellevants:

DEBILITATS:

• A nivell psicopedagògic hi ha les limitacions que té el servei en quant a coneixement i capacitat de modificació de les condicions d'aprenentatge en l'àmbit escolar. La proposta per a millorar en aquesta debilitat es troba en les mateixes fortaleses apuntades (estratègia ofensiva) com ara la cada vegada millor coordinació amb els centres educatius. La col·laboració ha de permetre, cada vegada més, tenir certa influència en la reflexió psicopedagògica vers la importància de la prevenció a través d'un context d'aprenentatge que faciliti la integració, redueixi el fracàs escolar, i tingui en compte la ZDP d'aquell alumnat amb menys èxit o amb menys motivació vers l'aprenentatge.
• Pel que fa a les debilitats en quant a flexibilitat horària del servei, el que es pot fer (i en alguna ocasió ja es fa) és canviar l'horari laboral aquell dia en què cal intervenir amb un jove, o la seva família, en horari de tarda, tot facilitant la participació d'aquests, sobretot quan és força limitada i obrint l'acció a altres espais, potser grupals (estratègia de reorientació).

FORTALESES :

• La principal fortalesa rau en saber mantenir i incrementar el valor del treball coordinat, col·laboratiu i sobretot enxarxat, tant dins l'equip, com amb els altres departaments municipals implictas en el treball TET. De la mateixa manera, el saber mantenir aquesta xarxa, també amb serveis externs, sigui qui sigui el professional de referència que hi hagi. Una cultura de treball que demana una transformació, un canvi en les formes i que s'ha de saber assentar.
• Malgrat la saturació de feina del servei i la cada vegada més creixent demanda, poder dedicar temps a la diagnosi, a l'elaboració de l'itinerari personal i treballar a ritme del propi jove, és bàsic per a garantir l'èxit del projecte. De la mateixa manera, no oblidar d'implicar, tant com sigui possible, la família en tot el procés.

AMENACES :

• Les fortaleses destacades ajuden a defensar algunes de les amenaces, com ara les reticències al treball col·laboratiu per part d'alguns serveis externs. La potenciació de la xarxa, ha d'ajudar a procurar el canvi, així com els resultats positius previsibles i contrastables d'aquesta metodologia de treball (estratègies defensives).
•  Pel que fa a l'amenaça dels canvis polítics i el condicionament que això implica en els projectes (no sempre positiu), la defensa ha de venir per una unanimitat de criteri tècnic de l'equip i dels actors que formen la xarxa TET per a donar valor a les accions que s'han fet i s'estan fent (estatègia defensiva i de supervivència).
• I en referència a la derivació d'alumnes per part del centre educatiu amb la visió de la problemàtica centrada exclusivament en el jove, crec que la millor defensa és analitzar els resultats obtinguts després dels itineraris establerts. Es tracta de fer una bona avaluació que posi de rellevància les capacitats del joves quan els recursos, les relacions d'aprenentatge, l'acompanyament... es fan posant en valor i enfortint el jove.

OPORTUNITATS :

• De les oportunitats, només destacar, com a estratègia de supervivència dels projectes i dels professionals, aquesta creixent voluntat de fer convenis i mancomunar serveis entre municipis propers, com a possibilitat real de disposar de recursos formatius (projectes singulars, UECs...), pre-laborals (PQPIs, Cases d'Oficis...) i laborals (plans d'ocupació, per exemple), difícilment assumibles des d'un finançament exclusiu d'un únic municipi petit.