Seguiment d'en G.

Tal i com marcava el meu Pla de Treball, he pogut assistir a les sessions de seguiment, no de tots els i les joves degut al calendari, però sí he prioritzat poder assistir a les d'en G. Una de les programades es va haver d'anul·lar, però el passat dimarts sí que la psicòleg va poder entrevistar-s'hi, i jo també hi vaig participar.

En G. ha començat una formació professional en un centre especialitzat que atèn població general, i també persones amb problemes de salut mental i discapacitats intel·lectuals lleus. El programa és per a joves d'entre 16 i 24 anys i s'enllaça amb l'orientació i inserció sòciolaboral posterior.

En G. està molt content amb la formació que rep i les activitats que fa. Entre altres coses exlica que fan activitats  esportives, habilitats socials, tallers pre-laborals (tot i que ho expressa en una terminologia diferent)...

En aquesta sessió, se li va reforçar molt l'esforç que està fent per assistir-hi, ja que s'ha de desplaçar en tren i després fer un bon troç a peu, gairebé cada dia, i sol. L'horari és de matins i tardes, depenent del dia.

El que es va treballar també van ser els hàbits d'higiene, aspecte que estava força descuidat d'aquest temps d'inactivitat que en G. havia passat. Per tant, es va treballar la responsabilitat i la importància de la cura personal de cara a la integració i a l'autoestima.

La Xarxa TET

El projecte de Prevenció de l'APE, neix dins la xarxa TET, i no té sentit sense la participació activa dels membres d'aquesta xarxa. Treballar en xarxa vol dir pensar, comunicar-se i actuar conjuntament, compartir objectius i recursos, unificar capacitats i esforços, relacionar les nostres accions.

• La xarxa no és una finalitat, sinó un mitjà per a aconseguir els nostres objectius comuns i, per això, permet una adequació sempre que sigui necessari.
• La xarxa serveix com a plataforma de comunicació i transmissió d’informació i dades de manera ràpida, flexible entre els diferents serveis i professionals, amb la intenció d’evitar disrupcions, duplicacions, interferències i conflictes, així com pèrdues de temps motivades pel desconeixement de fa què, cóm s’hauria de fer, etc.. (és a dir les funcions concretes de cada servei).
• De la mateixa manera, és un espai de suport i transmissió de coneixements i eines entre els/les diferents professionals, un espai de millora mitjançant l’intercanvi de coneixements.
• Aquesta xarxa també és un espai de reflexió, posada en comú, debat i intercanvi relacionats amb les diverses situacions de vulnerabilitat en què es troben els adolescents i joves del poble.

El passat dimarts, vaig participar de la reunió de xarxa TET en la que es va prioritzar posar en comú els recursos disponibles i les possibilitats de realitzar més accions dirigides al col·lectiu de joves, en matèria de formació, promoció i ocupació. Es van explicar les opcions que en aquests moments hi ha des de la formació ocupacional i l'accés dels joves a programes com: ACTIC, ACREDITA'T, CONSTRUEIX, APRÈN I TREBALLA i altres. Un dels acords que es va prendre va ser el  de fer unes sessió grupals amb els joves del projecte (alguns d'ells cursant PQPI) més els recentment incorporats joves que participaven de l'Escola d'Oficis, que ara també ja s'ha acabat, i que alguns estan sense fer res. Aquestes sessions grupals d'orientació giraran entorn a la plataforma PORTA22 i la formació "Construeix el teu pefil professional".

Algunes reflexions

La transició escola-treball és un concepte que depèn de criteris diferents a tenir en compte per a una bona intervenció. A mesura que vaig veient a través del pràcticum II els joves del projecte de prevenció d'APE, descobreixo els diferents nivells d'acompanyament que aquests necessiten. I aquests graus d'intervenció varien en funció d'aspectes com:

1. La necessitat de treballar, per responsabilitats familiars. Amb els joves en aquesta situació, cal fer un bon treball per a distingir la necessitat, de la motivació o el desig, i encaminar l'itinerari en funció d'aquesta distinció.

2. El nivell formatiu adquirit fins al moment, i les competències de cadascú. És prou rellevant la diferència entre el que ha obtingut el graduat d'ESO i el que no.

3. La motivació i l'autoestima del jove.

4. Els recursos existents, adequats i disponibles al territori.

5. De la mateixa manera, les possibilitats  d'inserció laboral reals.

Hi podríem afegir la variable "professionalitat i competència" de l'orientador/a, ja que aquest suport professional, tenir-lo o no tenir-lo, sens dubte dóna més garanties d'èxit de seguir un itinerari més encertat.

El seguiment de la C.

Dimarts també vaig poder fer una sessió conjuntament amb la psicòloga d'una noia de 16 anys, la C. El seu cas també demana una visió global de les diferents variables que intervenen en el procés que està fent, vers el seu itinerari de transició escola-treball. La C., a diferència d'en G. té molta capacitat d'aprenentatge i no té dificultats a nivell cognitiu, però en canvi és una noia "explosiva": té un caràcter molt fort, està acostumada a sortir-se amb la seva, és molt protagonista i molt popular, té un rol molt dominant a casa seva... Però alhora és una persona amb un baix nivell d'autoestima i que davant d'una situació per a ella estressant, respon amb agressivitat.

Acadèmicament va fer un fracàs escolar degut a l'alt nivell d'absentisme que va tenir a 3r d'ESO. L'orientació del centre va ser cap a un PQPI per mirar de reintroduir-la al món formatiu, per les seves capacitats.

Ara està cursant un PQPI de cuina, que li agrada força, però no li motiva excessivament. Tampoc té clar què vol fer el curs vinent i això, en el seu cas, implica el risc de poca implicació en els estudis actuals i possibilitats de repetir l'historial absentista. Per això ha entrat en el projecte de Prevenció de l'APE. 

En la primera sessió individual es va deixar que expliqués la seva vivència de tot plegat: família, amics, estudis, motivacions, expectatives... Ara caldrà analitzar també el cas i pensar la intervenció més adient per a la C.

Una sessió amb en G.

Dins l'itinerari personal de transició d'en G., s'han hagut de descartar opcions formatives que en un primer moment es van veure viables, però no ho han estat per diferents motius (cursos ja iniciats, manca de places per a alumnes amb NEE,...); i  finalment s'ha trobat un recurs formatiu pre-laboral específic per a joves amb dificultats d'aprenentatge importants, trastorns del desenvoplupament, discapacitats i malalties mentals lleus. Es tracta d'uns tallers a mode de tastet d'oficis, que s'encaminen cap a l'ocupació especial.  Està previst que en G. pugui començar aquest mes.

Paral·lelament, i mentre no comenci aquesta formació, la psicòleg treballa amb ell, de forma individual, habilitats comunicatives i les respostes assertives davant dels conflictes.

El passat dimarts, vaig poder participar en la primera sessió on, a través del plantejament de situacions conflictives habituals es va anar acompanyant en G. en la resolució més encertada i més positiva. Entre altres apsectes van sortir variables com l'atribució, els factors controlables, les expectaitives, la cerca de solucions...

Les situacions plantejades van ser força senzilles amb la idea de què en G. pogués rellegir la problemàtica, prendre consciència de les seves capacitats de resolució i de la necessitat de buscar sortides i solucions dialogades. L'objectiu principal de la sessió, per tant, crec que va ser fer-lo prendre consciència del seu propi desenvolupament com a persona i de les seves possibilitats per a integrar-se al món adult.

El cas d'en G.

El projecte de Prevenció de l'APE (abandonament premtaur dels estudis) s'ha dirigit a 15 joves del municipi, d'entre 15 i 22 anys. Amb cadascun s'ha treballat i s'està treballant un itinerari, la majoria d'ells formatius, però també n'hi ha algun de laboral. D'entre aquests 15 però, n'hi ha un d'especial, que està suposant un acompanyament més acurat degut a les seves característiques, i del qual estic aprenet molt en el pràcticum. L'acció psicopedagògica amb aquest cas demana en enfocament global i una resposta integral, ja que s'hi barregen moltes variables: socials, familiars, mentals, educatives, ...
Per fer-vos-en 5 cèntims un diré que en G. és un noi, de 17 anys amb un TGD que va estudiar fins a 3r d'ESO amb moltes dificultats i amb força probelmàtica familiar, i que en aquests moments no té cap ocupació.
De les actuacions fetes fins a data de 25 d'octubre amb la meva tutora i altres professionals implicats, he fet un esquema de l'anàlisi del cas i del pla d'actuació que se'n deriva. Un factor important ha estat el poder analitzar conjuntament amb en G. i la seva mare la situació i pendre els primers acords en un clima de confiança i no com a una imposició professional. 
Pot semblar que per les característiques i pel trastorn d'en G. aquest no facilités la comprensió mutua, però la realitat és que tenir en compte els seu interessos l'ha ajudat a poder fer la reflexió conjunta i acceptar les orientacions.
Us adjunto l'esquema i pla de treball fruit de l'anàlisi: 

CAS G.