CONCLUSIONS

Al llarg del blog he anat treient algunes conclusions al voltant de la professió. Posar en pràctica allò que he après en la teoria m'ha permès corroborar algunes idees al voltant de la tasca psicopedagògica i també desmuntar-ne algunes. El debat engegat a partir dels DAFOs ha estat un dels més enriquidors per l'anàlisi del lloc de pràctiques exhaustiu que hem hagut de fer, i sobretot pels interrogants plantejats per les companyes, que m'han dut a reflexionar sobre alguns aspectes dels quals encara "coixeja" aquesta professió.

Pel que fa a qüestions que donarien encara per debatre molt i que penso que són molt rellevants, en destaco tres que, d'alguna manera, exposo a mode de conclusió:

- La importància del treball col·laboratiu i en xarxa, dels diferents professionals que intervenen amb els joves, i en el qual encara hi ha  camí per fer. I no parlo només dels professionals externs al món més educatiu, sinó també als que estan duent a terme la mateixa tasca des de diferents recursos propis d'educació.

- La limitació del psicopedagog, que treballa des d'un recurs educatiu no formal o informal, d'iniciativa privada o  pública, per a produir canvis en el context educatiu d'ensenyament. Es pot valorar i acompanyar el jove, es pot teballar amb aquest i aconseguir millores significatives, però no es poden valorar les estratègies prèvies a l'APE que se segueixen a l'aula i que  dificulten el procés d'aprenentatge, ja que no es té oportunitat d'observar-ho ni de proposar-hi canvis. Des d'una perspectiva constructivista, la intervenció  hauria de tenir en compte tot el context educatiu del jove, i per tant poder prevenir ja des de l'escola.

- La importància de la diagnosi i d'un bon anàlisi del cas,   partint de totes les informacions possibles (escolar, familiar, psicològica...), del context, de les diferents perspectives disciplinars, i de la vivència del propi jove,  per a poder donar una resposta educativa el més acurada possible a les necessitats de cadascú, i iniciar l'itinerari de TET el més ajustat possible a les necessitats, motivacions, capacitats,...

EL PORTA22

El passat divendres 2 de desembre, com una activitat estraordinària dins les meves pràctiques, vaig participar d'una sessió formativa per a professionals del portal PORTA 22. Es tractava d'ensenyar a professionals que treballen amb joves (tècnics de joventut, de promoció econòmica, informadors juvenils...) com és, per a què serveix, com funciona, què té... el PORTA 22 com a eina per a treballar itineraris formatius i laborals, no només amb joves. És una eina tan complerta, que la sessió de 3 hores ens va oferir només una pinzellada de tot el que té i tot el que es pot fer. Trobo molt interessant tota la secció "PERSONA" com a instrument per a l'orientació i l'acompanyament.

Com que seria massa llarg i complicat de poder-ho plasmar en el blog, us convido a que el xafardejeu, com estic fent jo aquests dies, i hi descobriu tot el que ofereix.

PORTA 22

ELS JOVES QUE NI ESTUDIEN NI TREBALLEN

Ahir al vespre vam poder veure un reportatge al 30 MINUTS (TV3) que precisament parlava de joves en situació de TET, que inicien itineraris formatius-laborals, i que coincideixen amb la majoria d'opinions i comentaris que he pogut sentir desl joves amb qui he estat intervenint durant el que porto del Pràcticum. No hi ha document més valuós que els testimonis i les seves opinions.

Us adjunto l'enllaç per si el voleu visualitzar.

ASSIGNATURES PENDENTS

L'ANÀLISI DEL DAFO

De la matriu DAFO realitzada del meu lloc de pràctiques, en funció del meu Pla de Treball (ja que es podria analitzar el lloc des de moltes perspectives), se'n pot fer la següent anàlisi, dels aspectes més rellevants:

DEBILITATS:

• A nivell psicopedagògic hi ha les limitacions que té el servei en quant a coneixement i capacitat de modificació de les condicions d'aprenentatge en l'àmbit escolar. La proposta per a millorar en aquesta debilitat es troba en les mateixes fortaleses apuntades (estratègia ofensiva) com ara la cada vegada millor coordinació amb els centres educatius. La col·laboració ha de permetre, cada vegada més, tenir certa influència en la reflexió psicopedagògica vers la importància de la prevenció a través d'un context d'aprenentatge que faciliti la integració, redueixi el fracàs escolar, i tingui en compte la ZDP d'aquell alumnat amb menys èxit o amb menys motivació vers l'aprenentatge.
• Pel que fa a les debilitats en quant a flexibilitat horària del servei, el que es pot fer (i en alguna ocasió ja es fa) és canviar l'horari laboral aquell dia en què cal intervenir amb un jove, o la seva família, en horari de tarda, tot facilitant la participació d'aquests, sobretot quan és força limitada i obrint l'acció a altres espais, potser grupals (estratègia de reorientació).

FORTALESES :

• La principal fortalesa rau en saber mantenir i incrementar el valor del treball coordinat, col·laboratiu i sobretot enxarxat, tant dins l'equip, com amb els altres departaments municipals implictas en el treball TET. De la mateixa manera, el saber mantenir aquesta xarxa, també amb serveis externs, sigui qui sigui el professional de referència que hi hagi. Una cultura de treball que demana una transformació, un canvi en les formes i que s'ha de saber assentar.
• Malgrat la saturació de feina del servei i la cada vegada més creixent demanda, poder dedicar temps a la diagnosi, a l'elaboració de l'itinerari personal i treballar a ritme del propi jove, és bàsic per a garantir l'èxit del projecte. De la mateixa manera, no oblidar d'implicar, tant com sigui possible, la família en tot el procés.

AMENACES :

• Les fortaleses destacades ajuden a defensar algunes de les amenaces, com ara les reticències al treball col·laboratiu per part d'alguns serveis externs. La potenciació de la xarxa, ha d'ajudar a procurar el canvi, així com els resultats positius previsibles i contrastables d'aquesta metodologia de treball (estratègies defensives).
•  Pel que fa a l'amenaça dels canvis polítics i el condicionament que això implica en els projectes (no sempre positiu), la defensa ha de venir per una unanimitat de criteri tècnic de l'equip i dels actors que formen la xarxa TET per a donar valor a les accions que s'han fet i s'estan fent (estatègia defensiva i de supervivència).
• I en referència a la derivació d'alumnes per part del centre educatiu amb la visió de la problemàtica centrada exclusivament en el jove, crec que la millor defensa és analitzar els resultats obtinguts després dels itineraris establerts. Es tracta de fer una bona avaluació que posi de rellevància les capacitats del joves quan els recursos, les relacions d'aprenentatge, l'acompanyament... es fan posant en valor i enfortint el jove.

OPORTUNITATS :

• De les oportunitats, només destacar, com a estratègia de supervivència dels projectes i dels professionals, aquesta creixent voluntat de fer convenis i mancomunar serveis entre municipis propers, com a possibilitat real de disposar de recursos formatius (projectes singulars, UECs...), pre-laborals (PQPIs, Cases d'Oficis...) i laborals (plans d'ocupació, per exemple), difícilment assumibles des d'un finançament exclusiu d'un únic municipi petit.

LA MATRIU DAFO

En base al títol del meu projecte de Pràcticum: “PREVENCIÓ DE L’ ABANDONAMENT PREMATUR DELS ESTUDIS.” Intervenció amb joves en situació de vulnerabilitat vers l’itinerari formatiu / laboral, aquest és l'anàlisi de les debilitats, fortaleses, amenaces i o oportunitats que jo he pogut trobar al meu centre de pràctiques.

DEBILITATS	FORTALESES
Dificultats per a analitzar el context d’aprenentatge i desenvolupament escolar, previ a l'abandonament Limitació del marc de la interacció en el desenvolupament de l’aprenentatge, i difícil perspectiva global. Poca influència per al canvi a nivell de la pràctica educativa docent. Poca Flexibilitat horària del servei.  Estructura força rígida en aquest sentit. Invisibilitat d'alguns adolescents i joves. Dependència d'una única professional psicòleg que porti el projecte des de SS.	Equip multidisciplinar. Bon clima de treball i unificació de criteris d’intervenció consensuats. Treball en equip. Reunió setmanal i anàlisi de casos conjunt. Coordinació amb els centres educatius. Es busca al màxim la col·laboració de les escoles i instituts, per tal de compartir objectius. Treball coordinat amb altres serveis: Promoció Econòmica, Pediatria, Joventut, Institut... Estabilitat de l'equip, anys d’experiència i professionalitat reconeguda. Formació permanent del personal, amb inquietuds de saber, innovar... Coneixement exhaustiu de la intervenció social.  Atenció individual setmanal / quinzenal acurada. S’ajusta a cada necessitat específica del jove Es parteix d’un diagnòstic exhaustiu en quant a informació i en quant al temps que s’hi dedica a fer-lo. Es treballa a partir del ritme de jove. Ús de noves tecnologies per a la intervenció Es treballa molt el contacte i la implicació de les famílies.
AMENACES	OPORTUNITATS
Algunes reticències dels serveis i dels departaments per a treballar de forma col·laborativa (CSMIJ, Ensenyament…) Pocs recursos formatius i laborals en el municipi, així com poca oferta formativa postobligatòria Els canvis polítics cada vegada que hi ha eleccions, que condicionen convenis establerts, prioritats, recursos destinats,... Els canvis de professionals referents als centres educatius i a altres serveis externs poden fer variar el nivell de col·laboració. Es depèn massa de la voluntat individual  dels assessors, tutors, orientadors... Derivació d’alguns alumnes per part del centre de manera sistemàtica, sense que el centre intenti fer més canvis a nivell intern. Per tant, es pressuposa que el canvi l’ha de fer només el jove i que, per tant, és ell qui té o ha tingut el problema.	Cada vegada hi ha més treball coordinat amb les escoles i els instituts. I també amb serveis públics com CSMIJ, SBAS… L'institut valora el projecte i cada vegada s'hi implica més. Conveni de col·laboració de l’ajuntament amb municipis veïns per mancomunar serveis per als joves. Alguns ajuts econòmics públics per a pagar el servei de famílies amb necessitats sòcio-econòmiques. Increment de la població infantil i juvenil important en els darrers anys, que ha comportat l’obertura d’una nova escola i d'un nou institut al poble veí. Bona ubicació del servei, de fàcil accés per a tothom, i bona imatge a nivell de poble. Bon funcionament del treball en xarxa i història de treball de la xarxa TET. Subvencions per a la realització de programes com els PQPIs.

Seguiment d'en G.

Tal i com marcava el meu Pla de Treball, he pogut assistir a les sessions de seguiment, no de tots els i les joves degut al calendari, però sí he prioritzat poder assistir a les d'en G. Una de les programades es va haver d'anul·lar, però el passat dimarts sí que la psicòleg va poder entrevistar-s'hi, i jo també hi vaig participar.

En G. ha començat una formació professional en un centre especialitzat que atèn població general, i també persones amb problemes de salut mental i discapacitats intel·lectuals lleus. El programa és per a joves d'entre 16 i 24 anys i s'enllaça amb l'orientació i inserció sòciolaboral posterior.

En G. està molt content amb la formació que rep i les activitats que fa. Entre altres coses exlica que fan activitats  esportives, habilitats socials, tallers pre-laborals (tot i que ho expressa en una terminologia diferent)...

En aquesta sessió, se li va reforçar molt l'esforç que està fent per assistir-hi, ja que s'ha de desplaçar en tren i després fer un bon troç a peu, gairebé cada dia, i sol. L'horari és de matins i tardes, depenent del dia.

El que es va treballar també van ser els hàbits d'higiene, aspecte que estava força descuidat d'aquest temps d'inactivitat que en G. havia passat. Per tant, es va treballar la responsabilitat i la importància de la cura personal de cara a la integració i a l'autoestima.

La Xarxa TET

El projecte de Prevenció de l'APE, neix dins la xarxa TET, i no té sentit sense la participació activa dels membres d'aquesta xarxa. Treballar en xarxa vol dir pensar, comunicar-se i actuar conjuntament, compartir objectius i recursos, unificar capacitats i esforços, relacionar les nostres accions.

• La xarxa no és una finalitat, sinó un mitjà per a aconseguir els nostres objectius comuns i, per això, permet una adequació sempre que sigui necessari.
• La xarxa serveix com a plataforma de comunicació i transmissió d’informació i dades de manera ràpida, flexible entre els diferents serveis i professionals, amb la intenció d’evitar disrupcions, duplicacions, interferències i conflictes, així com pèrdues de temps motivades pel desconeixement de fa què, cóm s’hauria de fer, etc.. (és a dir les funcions concretes de cada servei).
• De la mateixa manera, és un espai de suport i transmissió de coneixements i eines entre els/les diferents professionals, un espai de millora mitjançant l’intercanvi de coneixements.
• Aquesta xarxa també és un espai de reflexió, posada en comú, debat i intercanvi relacionats amb les diverses situacions de vulnerabilitat en què es troben els adolescents i joves del poble.

El passat dimarts, vaig participar de la reunió de xarxa TET en la que es va prioritzar posar en comú els recursos disponibles i les possibilitats de realitzar més accions dirigides al col·lectiu de joves, en matèria de formació, promoció i ocupació. Es van explicar les opcions que en aquests moments hi ha des de la formació ocupacional i l'accés dels joves a programes com: ACTIC, ACREDITA'T, CONSTRUEIX, APRÈN I TREBALLA i altres. Un dels acords que es va prendre va ser el  de fer unes sessió grupals amb els joves del projecte (alguns d'ells cursant PQPI) més els recentment incorporats joves que participaven de l'Escola d'Oficis, que ara també ja s'ha acabat, i que alguns estan sense fer res. Aquestes sessions grupals d'orientació giraran entorn a la plataforma PORTA22 i la formació "Construeix el teu pefil professional".

Algunes reflexions

La transició escola-treball és un concepte que depèn de criteris diferents a tenir en compte per a una bona intervenció. A mesura que vaig veient a través del pràcticum II els joves del projecte de prevenció d'APE, descobreixo els diferents nivells d'acompanyament que aquests necessiten. I aquests graus d'intervenció varien en funció d'aspectes com:

1. La necessitat de treballar, per responsabilitats familiars. Amb els joves en aquesta situació, cal fer un bon treball per a distingir la necessitat, de la motivació o el desig, i encaminar l'itinerari en funció d'aquesta distinció.

2. El nivell formatiu adquirit fins al moment, i les competències de cadascú. És prou rellevant la diferència entre el que ha obtingut el graduat d'ESO i el que no.

3. La motivació i l'autoestima del jove.

4. Els recursos existents, adequats i disponibles al territori.

5. De la mateixa manera, les possibilitats  d'inserció laboral reals.

Hi podríem afegir la variable "professionalitat i competència" de l'orientador/a, ja que aquest suport professional, tenir-lo o no tenir-lo, sens dubte dóna més garanties d'èxit de seguir un itinerari més encertat.

El seguiment de la C.

Dimarts també vaig poder fer una sessió conjuntament amb la psicòloga d'una noia de 16 anys, la C. El seu cas també demana una visió global de les diferents variables que intervenen en el procés que està fent, vers el seu itinerari de transició escola-treball. La C., a diferència d'en G. té molta capacitat d'aprenentatge i no té dificultats a nivell cognitiu, però en canvi és una noia "explosiva": té un caràcter molt fort, està acostumada a sortir-se amb la seva, és molt protagonista i molt popular, té un rol molt dominant a casa seva... Però alhora és una persona amb un baix nivell d'autoestima i que davant d'una situació per a ella estressant, respon amb agressivitat.

Acadèmicament va fer un fracàs escolar degut a l'alt nivell d'absentisme que va tenir a 3r d'ESO. L'orientació del centre va ser cap a un PQPI per mirar de reintroduir-la al món formatiu, per les seves capacitats.

Ara està cursant un PQPI de cuina, que li agrada força, però no li motiva excessivament. Tampoc té clar què vol fer el curs vinent i això, en el seu cas, implica el risc de poca implicació en els estudis actuals i possibilitats de repetir l'historial absentista. Per això ha entrat en el projecte de Prevenció de l'APE. 

En la primera sessió individual es va deixar que expliqués la seva vivència de tot plegat: família, amics, estudis, motivacions, expectatives... Ara caldrà analitzar també el cas i pensar la intervenció més adient per a la C.

Una sessió amb en G.

Dins l'itinerari personal de transició d'en G., s'han hagut de descartar opcions formatives que en un primer moment es van veure viables, però no ho han estat per diferents motius (cursos ja iniciats, manca de places per a alumnes amb NEE,...); i  finalment s'ha trobat un recurs formatiu pre-laboral específic per a joves amb dificultats d'aprenentatge importants, trastorns del desenvoplupament, discapacitats i malalties mentals lleus. Es tracta d'uns tallers a mode de tastet d'oficis, que s'encaminen cap a l'ocupació especial.  Està previst que en G. pugui començar aquest mes.

Paral·lelament, i mentre no comenci aquesta formació, la psicòleg treballa amb ell, de forma individual, habilitats comunicatives i les respostes assertives davant dels conflictes.

El passat dimarts, vaig poder participar en la primera sessió on, a través del plantejament de situacions conflictives habituals es va anar acompanyant en G. en la resolució més encertada i més positiva. Entre altres apsectes van sortir variables com l'atribució, els factors controlables, les expectaitives, la cerca de solucions...

Les situacions plantejades van ser força senzilles amb la idea de què en G. pogués rellegir la problemàtica, prendre consciència de les seves capacitats de resolució i de la necessitat de buscar sortides i solucions dialogades. L'objectiu principal de la sessió, per tant, crec que va ser fer-lo prendre consciència del seu propi desenvolupament com a persona i de les seves possibilitats per a integrar-se al món adult.

El cas d'en G.

El projecte de Prevenció de l'APE (abandonament premtaur dels estudis) s'ha dirigit a 15 joves del municipi, d'entre 15 i 22 anys. Amb cadascun s'ha treballat i s'està treballant un itinerari, la majoria d'ells formatius, però també n'hi ha algun de laboral. D'entre aquests 15 però, n'hi ha un d'especial, que està suposant un acompanyament més acurat degut a les seves característiques, i del qual estic aprenet molt en el pràcticum. L'acció psicopedagògica amb aquest cas demana en enfocament global i una resposta integral, ja que s'hi barregen moltes variables: socials, familiars, mentals, educatives, ...
Per fer-vos-en 5 cèntims un diré que en G. és un noi, de 17 anys amb un TGD que va estudiar fins a 3r d'ESO amb moltes dificultats i amb força probelmàtica familiar, i que en aquests moments no té cap ocupació.
De les actuacions fetes fins a data de 25 d'octubre amb la meva tutora i altres professionals implicats, he fet un esquema de l'anàlisi del cas i del pla d'actuació que se'n deriva. Un factor important ha estat el poder analitzar conjuntament amb en G. i la seva mare la situació i pendre els primers acords en un clima de confiança i no com a una imposició professional. 
Pot semblar que per les característiques i pel trastorn d'en G. aquest no facilités la comprensió mutua, però la realitat és que tenir en compte els seu interessos l'ha ajudat a poder fer la reflexió conjunta i acceptar les orientacions.
Us adjunto l'esquema i pla de treball fruit de l'anàlisi: 

CAS G.

L'anàlisi de casos

Quan vaig cursar l'assignatura d'Anàlisi de casos, em va semblar d'allò més útil per a la posterior pràctica professional psicopedagògica. Tot i que va ser un aprenentatge basat en casos hipotètics, crec que vaig adquirir una bona base analítica. Doncs bé, ara amb el Pràcticum II tinc la sort de poder analitzar casos reals, des d'un coneixement força bo. 

De les sessions fetes fins ara amb les que he pogut valorar els casos m'estan portant a reconèixer , més enllà de les classificacions habituals de les dificultats d'aprenentatge (capacitats cognitives, ritmes educatius, estils d'aprenentatge...) el reconeixement d'altres factors, de tipus psicosocial, que funcionen com a condicionadors de les necessitats educatives i personals dels joves que participen del projecte. Aquests factors són, per exemple: la inestabilitat emocional, l'historial d'irregularitat en l'escolarització, rebuig cap al centre educatiu, desmotivació vers els aprenentatges, situacions familiars complexes, les relacions interpersonals i grups de referència, la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge,...

L'avaluació psicopedagògica prèvia a l'orientació en els casos de joves en transició ha de tenir en compte aquests factors perquè tenen un alt nivell d'influència en el procés. Cal conèixer tant com es pugui, la realitat de cada jove i per tant, comptar amb la participació d'aquest com a protagonista de la seva pròpia millora.

Primeres tasques dins la xarxa

A la primera reunió de xarxa en què vaig assistir com a alumna de pràctiques , concretament el 6 de setembre, entre altres coses que ja aniré explicant en aquest blog, fruit de la posada en comú del treball amb els joves es va veure necessari fer un recull d'aquelles pàgines d'internet que els diferents professionals de l'orientació utilitzen com a suport en el treball d'orientació i acompanyament. Se'm va encarregar la tasca de recollir les que es van dir a la reunió i trobar-ne d'altres que també poguessin ser útils en aquest projecte comú. Aquesta feina incialment de documentació, m'ha estat molt útil per a familiaritzar-me amb aquest tipus de suport que les professionals de Promoció Econòmica i la psicòleg de Serveis socials (i tutora del meu pràcticum) fan servir habitualment en el treball de la transició escola treball (TET).

De pàgines amb aquest tipus d'informació n'hi ha força, però el que vaig fer va ser seleccionar les que realment acabaven essent més útils i que proporcionaven una informació més de proximitat, del nostre territori. El resultat el podeu trobar en el següent enllaç en forma de llistat.

Llistat recursos web TET

El perquè de tot plegat

Abans de relatar les experiències i reflexions de les pràctiques, penso que és important tenir clar d'on parteix el projecte, i el primer a destacar és l'experiència ja inicada de treball en xarxa entre els diferents departaments i tècnics municipals implicats amb temes de joventut i educació: Serveis socials, Ensenyament, Joventut i Promoció Econòmica. Del treball directe amb els adolescents i joves del poble, i de les coordinacions amb els centres eduactius, es detecten uns resultats del sistema eduactiu que condicionen els itineraris formatius i laborals poc satisfactoris en alguns casos. Això es tradueix en nois i noies sense fer res durant molt de temps: no treballen, no estudien, no es formen, no s'activen, no saben on demanar ajut....

A partir d'aquesta detecció d'una necessitat real i creixent amb l'actual cojuntura econòmica, es decideix tirar endavant el projecte de Prevenció de l'Abandonament Prematur dels Estudis, destinat al col·lectiu de joves a  que es troben, o es poden trobar, en la situació descrita.

Com a futurs psicopedagogs, el primer repte està en què aquesta prevenció comenci durant la darrera etapa d'escolaritat obligatòria i, per tant, en aconseguir el treball col·laboratiu amb els centres d'educació secundària. Encara que pugui semblar senzill, no sempre ho és, sobretot amb l'alumnat amb conductes més disruptives, que els centres no saben molt bé com tractar i que sovint l'objectiu és que acabin l'escolaritat obligatòria (o fins que facin els 16) i deixin de ser una dificultat per al centre educatiu.

Presentació del Projecte de Pràcticum II

El Pràcticum II suposa un segon apropament al terreny de la realitat de la praxis psicopedagògica i, en el meu cas, em vaig decidir per un centre que podia cobria les meves necessitats i expectatives educatives, vers la INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA. Es tracta del centre de Serveis Socials on treballo. 
El títol del meu projecte és:   

“PREVENCIÓ DE L’ ABANDONAMENT PREMATUR DELS ESTUDIS.” 

Intervenció amb joves en situació de vulnerabilitat vers l’itinerari formatiu - laboral.

I la finalitat d'aquest es resumeix en quatre dimensions de la pràctica del psicopedagog:

- Anàlisi de la realitat i de les necessitats socioeducatives.
- Proposta d'intervenció
- Seguiment i acompanyament 

- Valoració de la intervenció

El projecte va dirigit a la intervenció preventiva amb aquells adolescents i joves que finalitzen la seva etapa d’escolarització obligatòria amb o sense el graduat d’ESO i que estan en risc de quedar sense estudiar ni treballar el proper curs. També aquells nois i noies que ja van patir aquesta transició sense bons resultats i que es troben en la mateixa situació de vulnerabilitat i sense un itinerari definit.

Vaig començar les pràctiques a principis de setembre i tinc ja algunes experiències que vull comentar en aquest bloc, en les meves properes entrades. De ben segur que aprendrem molts els uns dels altres.